dimecres, 3 de setembre de 2014

Paris estima l'arròs bullit





París estima l’arròs bullit


Sí, ho són, per fi les veig, són les llums que indiquen que el poble és aquí mateix, davant meu. Són les tres de la matinada de diumenge, fa gairebé vuitanta-una hores que vaig sortir d’aquesta plaça, i després de mil dos-cents quilòmetres recorreguts ja hi torno a ser. La Fuliola ja forma part dels meus indrets estimats.

Al costat de’n Jordi, en Francisco, en Jaume,en Josep Mª i en Manolo, he acabat la Lleida-León-Lleida, el meu primer mil dos-cents. Les claus de París són a les nostres mans.

En el decurs d’aquests dies hem vist paisatges de tota mena. Des de les terres desèrtiques i àrides dels Monegros als camps groguencs de cereals de Castella, passant per les fèrtils terres plenes de vinyes de La Rioja. Hem trepitjat durant molts quilòmetres el recorregut del Camí de Sant Jaume, gaudint de la seva cultura  i el seu misticisme. Logroño, Santo Domingo de la Calzada, Burgos, Castrojériz, Frómista i Sahagún els podem posar com a exemples de tot això.

Hem passat moments de tot; a estones molta calor, a estones  molt fred, vent de cara i d’esquena, una mica de pluja, cinc punxades, un canvi trencat, una llum coixa, una tendinitis, un estómac immadur i son, sobretot molta son. Hem descobert la segona joventut d’en Jaume, que les rialles alimenten més que l’arròs bullit, que qualsevol pot dirigir un hostal, que el Fairy  en alguns pobles s’utilitza com a xampú, que La Pedraja és un vedat de caça reservat a camions i que a Ejea de los Caballeros els ciclistes són molt estimats.

Aquest Brevet m’ha ensenyat entre altres coses que la línia  que separa el cel del infern és molt prima. Portem el cos i la ment tan al límit, que només amb el suport i l’ajuda dels companys es poden superar els entrebancs del camí. Teniu tota la meva gratitud pel vostre comportament.

Moltes gràcies per la vostra paciència.

Santy Leon, Juny 2014.


Rutòmetre

http://www.openrunner.com/index.php?id=3581750