París estima l’arròs bullit
Sí,
ho són, per fi les veig, són les llums que indiquen que el poble és aquí
mateix, davant meu. Són les tres de la matinada de diumenge, fa gairebé
vuitanta-una hores que vaig sortir d’aquesta plaça, i després de mil dos-cents
quilòmetres recorreguts ja hi torno a ser. La Fuliola ja forma part dels meus
indrets estimats.
Al
costat de’n Jordi, en Francisco, en Jaume,en Josep Mª i en Manolo, he acabat la
Lleida-León-Lleida, el meu primer mil dos-cents. Les claus de París són a les
nostres mans.
En el decurs d’aquests dies
hem vist paisatges de tota mena. Des de les terres desèrtiques i àrides dels
Monegros als camps groguencs de cereals de Castella, passant per les fèrtils
terres plenes de vinyes de La Rioja. Hem trepitjat durant molts quilòmetres el
recorregut del Camí de Sant Jaume, gaudint de la seva cultura i el seu misticisme. Logroño, Santo Domingo de
la Calzada, Burgos, Castrojériz, Frómista i Sahagún els podem posar com a exemples
de tot això.
Hem
passat moments de tot; a estones molta calor, a estones molt fred, vent de cara i d’esquena, una mica
de pluja, cinc punxades, un canvi trencat, una llum coixa, una tendinitis, un
estómac immadur i son, sobretot molta son. Hem descobert la segona joventut
d’en Jaume, que les rialles alimenten més que l’arròs bullit, que qualsevol pot
dirigir un hostal, que el Fairy en
alguns pobles s’utilitza com a xampú,
que La Pedraja és un vedat de caça reservat a camions i que a Ejea de los
Caballeros els ciclistes són molt estimats.
Aquest
Brevet m’ha ensenyat entre altres coses que la línia que separa el cel del infern és molt prima. Portem
el cos i la ment tan al límit, que només amb el suport i l’ajuda dels companys
es poden superar els entrebancs del camí. Teniu tota la meva gratitud pel
vostre comportament.
Moltes
gràcies per la vostra paciència.
Santy
Leon, Juny 2014.
Rutòmetre
http://www.openrunner.com/index.php?id=3581750
