De Neptú a Pere III
L’altre dia el meu nebodet ,en Nil de
només set anys es va acostar a mi , i
mirant-me amb cara d’àngel em va demanar; Santy que és això que fas en
bicicleta?
Jo, tot just acabava d’arribar de la Superrandonneur Prepirineu i encara tenia
els músculs adolorits . Vina , seu al meu costat que t’explicaré com és una
Brevet.
La Font de Neptú inagurada pel rei
Carles IV l’any 1802 i que servia perquè s’hi abeuressin les cavalleries que
arribaven o sortien de la ciutat va ser el nostre punt de sortida just a les sis del mati del dissabte dos
d’agost.
Ens va venir a acomiadar el nostre Presi, en Francesc
Porta i després de les fotos de control, en Francisco,en Josep Maria i jo varem començar a pedalar .
Fins el primer control
situat al Miracle cap problema,portem un bon ritme i el dia desperta radiant.
Arribem al segon control l’hostal Cap del Plà, desprès d’alguna pujadeta força
interessant i enfilem cap a Coll de Jou (1480 m ),el primer port d’entitat de
la ruta. Dalt el cim ,el premi ve donat en forma de font d’aigua glaçada i
beneïda.La baixada fins a Sant LLorenç (tercer control) és molt rápida i
divertida.
Gairabé sense adonar-nos arribem a la
Coma i comencem a pujar Coll de Port.Al cap de dotze quilòmetres força durs
coronem (1658 m).En Josep Maria pujant pateix rampes
a les cames i passa per un moment molt crític. En Francisco l’ajuda a
superar-lo donant-li una pócio mágica que el fa resucitar.Tenir a Francisco al
grup és un luxe, és una assegurança amb
manetes de mecànic i GPS incorporat
Arribem a Gòsol (quart control),
desprès de deixar darrera Tuixent i Coll
de Josa (1620 m). El cel s’ha ennuvolat i amenaça pluja de manera imminent. Els
pitjors auguris es cumpleixen, i quan arribem a Guardiola de Berguedà anem ben
molls.
Tlàloc,el Deu de la pluja està trist perquè en Jordi i en
Jaume no són avui amb nosaltres i no para de plorar ..., i cada cop ho fa amb
més desconsol.
Continuem cap a Sant Jaume de Frontanyà, el municipi menys
poblat de tot Catalunya (cinquè
control) ,plou...plou molt...moltíssim.
Seguim per les Lloses (municipi agermanat amb Barberà)
fins arribar a Ripoll (sisè
control) on per fi deixa de ploure. Anem xops com gats...
Pujant la Collada de Toses 1806m (setè control) se’ns fa de nit i la
temperatura comença a baixar sobtadament fins aturar-se els nou graus.
Només coronar baixem ràpidament cap a la Cerdanya. Tenim
fred i no entrem en calor fins gairebé passat
Martinet. Ja queden pocs quilòmetres per
arribar a La Seu d’Urgell (vuitè control) on sopem (sort que
queda bona gent pel món...) i fins l’hostal on descansarem , si podem...Dormim
tres horetes (no fos cas...) i tornen a ser damunt les “Vicis”.Ens espera el
Port del Cantó 1720m.
El dia comença a clarejar,els núvols d’ahir són estels
avui i l’aigua s’ha transformat en boira baixa ,deixant un paisatge encisador
al nostre voltant. A tot això la temperatura segueix freda, i ens adonem de debò al començar la
baixada que ens portarà fins al poble del nostre amic i també randonneur Alex
Roca (novè
control).
Desprès de deixar darrere Isona pugem el coll de Faidella
1250m i el coll de Bóixols 1380m per arribar seguidament a Coll de Nargó (desè control).Aquí
ens aturem a dinar i coincidim amb Oscar Cadiach,el primer alpinista català en
assolir el cim de l’Everest (any 1985).
Per digerir el dinar res millor que pujar el “talp” d’aquest brevet. Tot just
travessar el pantà de Rialp comença una paret sense nom de aproximadament dos quilòmetres de llargada al 1000% que just
acaba a la cruïlla on tenim l’onzè
control. El coll de Polig al seu costat és només una anècdota
divertida.
El tram de Ponts fins a Sant Ramon (dotzè control) va ser amb diferència el més pesat de tota
la prova. La calor insuportable i un paisatge molt àrid van fer un combinat difícil de pair.
Fins a Fonollosa (tretzè control) cap dificultat
remarcable. Ara si que ho veiem a prop...Només ens queda una llarga baixada
fins arribar a Manresa,remuntar l’emblemàtic passeig de Pere III i mirar-li els
ulls a la nostra estimada Ben Plantada
(estàtua inaugurada l’any 1977 en homenatge als iniciadors de la Sèquia i que va generar moltes polèmiques per mostrar
el seu cos mig nu).
Ens retrobem de nou en Francesc Porta al final del passeig
per fer les fotos que acrediten la
nostra arribada al catorzè i últim control. Hem acabat
la Superrandonneur Prepirineu en trenta nou hores.
En Nil ,que ha escoltat
tot el relat bocabadat i en silenci em mira tot estranyat i em diu; un
dia amb l’escola jo vaig visitar Manresa, i de la font de Neptú a la Ben
Plantada només vam trigar una horeta ...Com és que vosaltres heu trigat trenta
nou?
Li vaig donar un petó ben fort a cada galta i li vaig dir
, t’estimo Nil.
Santy Leon –Agost 2014
