divendres, 5 de setembre de 2014






       De Neptú a Pere III



L’altre dia el meu nebodet ,en Nil de només set anys es va acostar a mi  , i mirant-me amb cara d’àngel em va demanar; Santy que és això que fas en bicicleta?
Jo, tot just acabava d’arribar  de la Superrandonneur Prepirineu i encara tenia els músculs adolorits . Vina , seu al meu costat que t’explicaré com és una Brevet.


La Font de Neptú inagurada pel rei Carles IV l’any 1802 i que servia perquè s’hi abeuressin les cavalleries que arribaven o sortien de la ciutat va ser el nostre  punt de sortida  just a les sis del mati del dissabte dos d’agost.
Ens va venir  a acomiadar el nostre Presi, en Francesc Porta i després de les fotos de control, en Francisco,en Josep Maria  i jo varem  començar a pedalar .

Fins el primer control situat al Miracle cap problema,portem un bon ritme i el dia desperta radiant.
Arribem al segon control  l’hostal  Cap del Plà, desprès d’alguna pujadeta força interessant i enfilem cap a Coll de Jou (1480 m ),el primer port d’entitat de la ruta. Dalt el cim ,el premi ve donat en forma de font d’aigua glaçada i beneïda.La baixada fins a Sant LLorenç (tercer control) és molt rápida i divertida.


Gairabé sense adonar-nos arribem a la Coma i comencem a pujar Coll de Port.Al cap de dotze quilòmetres força durs coronem (1658 m).En Josep Maria pujant pateix  rampes  a les cames i passa per un moment molt crític. En Francisco l’ajuda a superar-lo donant-li una pócio mágica que el fa resucitar.Tenir a Francisco al grup és un luxe, és  una assegurança amb manetes de mecànic i GPS incorporat

Arribem a Gòsol (quart control), desprès de deixar darrera  Tuixent i Coll de Josa (1620 m). El cel s’ha ennuvolat i amenaça pluja de manera imminent. Els pitjors auguris es cumpleixen, i quan arribem a Guardiola de Berguedà anem ben molls. 


Tlàloc,el Deu de la pluja està trist perquè en Jordi i en Jaume no són avui amb nosaltres i no para de plorar ..., i cada cop ho fa amb més desconsol.
Continuem cap a Sant Jaume de Frontanyà, el municipi menys poblat de  tot Catalunya (cinquè control) ,plou...plou molt...moltíssim.
Seguim per les Lloses (municipi agermanat amb Barberà) fins arribar a  Ripoll (sisè control) on per fi deixa de ploure. Anem xops com gats...


Pujant la Collada de Toses 1806m  (setè control) se’ns fa de nit i la temperatura comença a baixar sobtadament fins aturar-se els nou graus.

Només coronar baixem ràpidament cap a la Cerdanya. Tenim fred i no entrem en calor fins gairebé  passat Martinet. Ja queden pocs quilòmetres  per arribar a La Seu d’Urgell (vuitè control) on sopem (sort que queda bona gent pel món...) i fins l’hostal on descansarem , si podem...Dormim tres horetes (no fos cas...) i tornen a ser damunt les “Vicis”.Ens espera el Port del Cantó 1720m.


El dia comença a clarejar,els núvols d’ahir són estels avui i l’aigua s’ha transformat en boira baixa ,deixant un paisatge encisador al nostre voltant. A tot això la temperatura segueix  freda, i ens adonem de debò al començar la baixada que ens portarà fins al poble del nostre amic i també randonneur Alex Roca (novè control).


Desprès de deixar darrere Isona pugem el coll de Faidella 1250m i el coll de Bóixols 1380m per arribar seguidament  a Coll de Nargó (desè control).Aquí ens aturem a dinar i coincidim amb Oscar Cadiach,el primer alpinista català en assolir el cim de l’Everest (any 1985).

Per digerir el dinar res millor que pujar el “talp” d’aquest brevet. Tot just travessar el pantà de Rialp comença una paret sense nom de aproximadament  dos quilòmetres de llargada al 1000% que just acaba  a la cruïlla on tenim l’onzè control. El coll de Polig al seu costat és només una anècdota divertida.

El tram de Ponts fins a Sant Ramon (dotzè control) va ser amb diferència el més pesat de tota la prova. La calor insuportable i un paisatge  molt  àrid van fer un combinat difícil de pair.


Fins a Fonollosa (tretzè control) cap dificultat remarcable. Ara si que ho veiem a prop...Només ens queda una llarga baixada fins arribar a Manresa,remuntar l’emblemàtic passeig de Pere III i mirar-li els ulls a la nostra estimada  Ben Plantada (estàtua inaugurada l’any 1977 en homenatge als iniciadors de la Sèquia  i que va generar moltes polèmiques per mostrar el seu cos mig nu).


Ens retrobem de nou en Francesc Porta al final del passeig per fer les fotos que acrediten  la nostra arribada al catorzè i últim control. Hem acabat la Superrandonneur Prepirineu en trenta nou hores.


En Nil ,que ha escoltat  tot el relat bocabadat i en silenci em mira tot estranyat i em diu; un dia amb l’escola jo vaig visitar Manresa, i de la font de Neptú a la Ben Plantada només vam trigar una horeta ...Com és que vosaltres heu trigat trenta nou?
Li vaig donar un petó ben fort a cada galta i li vaig dir , t’estimo Nil.

Santy Leon –Agost 2014