Todo pasa y todo queda...

Que de pressa han passat aquests quatre anys...Torno com si res a esser al calaix de sortida de la que serà la meva ùltima PBP.

L'edat,la familia i els meus condicionants personals m'han empés a prendre aquesta decisió.Tot a la vida té un començament i un final, i ara crec que és el moment de deixar-ho . I quina millor manera que acabant la meva tercera Paris-Brest.

Els mateixos nervis de la primera vegada,les mateixes pessigolles,els mateixos neguits,la mateixa il·lusió...Miro al meu voltant i penso en quina força és capaç de portar fins aquí tanta gent, de tantes cultures i creéncies diferents i esser capaç d'unir-les per assolir el mateix objectiu.Saps de segur que patiràs,que ho passaràs malament,que tindràs moments molt crítics, i a pesar de tot això estàs desitjant tornar-hi la propera edició.

Aquest any surto a 90 hores.Triem un quart de nou de la tarda per fer-ho.La temperatura és fantàstica i la companyia la millor que puc tenir.

Els quilómetres van passant,els controls van caient i els records gairabé sense adonar-me van venint al meu cap. Pobles,vivències,anècdotes  i gent que m'han acompanyat en aquests deu anys que porto fent brevets.Com em vas enredar Miquel!!!

L'organització aquest any ha canviat un pel el recorregut i penso que ha sigut un encert ,sobretot variant el sentit de la sortida de Brest.Al creuar el pont de Recouvrance la mateixa pell de gallina,els mateixos escalfrets de sempre. És un lloc icònic i per moltes vegades que passi serà  sempre un lloc especial.

Arribo a Brest , a mitja prova , amb 39 hores  i aquí s'afegueixen dues companyes que ja no em deixaran fins a París,són el cansament i la son.

 

Vaig gestionant els quilòmetres de la millor manera que sé i que puc.Vaig dins de temps i fisicament vaig força bé. En algún moment he hagut de tibar de veterania i recolzar-me en la inestimable ajuda de la gent del pobles per on passo per no enviar-ho tot a rodar. És admirable la devoció que tenen els francesos per aquest esdeviniment i com són capaços de crear aquest clima de complicitat  i orgull per aquesta prova .

L'últim dia se'n fa clar arribant a Dreux.No havia pogut gaudir en anteriors edicions d'aquest moment. Ha valgut la pena tot el patiment només per gaudir d'aquest espectacle de color i de llum

Els 42 quilòmetres que separen Dreux de Rambouillet són un petit homematge que tots ens hem guanyat, i jo els gaudeixo al costat de companys que aprecio i estimo moltíssim. Molt agraït Jordi,Ramon i Joan , sou gent que feu millor a qui teniu al costat. 

Arribo a Rambouillet gairabé 87 hores després de haver sortit .Dins de temps i content per haver completat la meva tercera  PBP.

S'obren nous reptes esportius i sobretot familiars i és hora d'afrontar-los.

Gràcies Resu per tots aquests anys que m'has regalat