Yo pisaré las calles nuevamente
M’agrada Calaf…
Hi pujo molt sovint, ho
tinc a prop de casa, la carretera és tranquil·la , la pujada moderada , et dona
moltes opcions per continuar la ruta , en fi un lloc on m’hi trobo molt a gust.
Per això quan en Ramon ,en el decurs de la festa del Randonneurs ens va
explicar que havia organitzat un brevet amb sortida de Calaf i arribada a Soual per incloure’l dins dels actes del
desè aniversari del agermanament de les dues vil·les ,vaig tenir molt clar que
hi participaria.
Comença l’aventura.
Deixem endarrere l’Anoia
i creuem el “meu” Bages per endinsar-nos al Bergueda.Vilada, Borreda , les
LLoses i gairabé sense adonar-nos ja som
a Ripoll.
Deu quilòmetres més i
comença la pujada a la Collada. La seva Font de la vida ens dona forçes per
poder interpretar el nostre particular minut de glòria damunt la bici. Oi que
si Juan?
La Cerdanya com sempre
…espectacular, amb la seva varietat cromàtica que la primavera acentua encara
més. Un regal per els sentits.
A Puigcerdà parem a dinar
i protagonitzo el moment APM del brevet. Confonc l’alcalde de Calaf
amb el nostre company randonneur Agustí Martinez (que aviat et pugem veure al nostre costat). Bé , com diría en
Pello… Ole tu!!!
Després de dinar
continuem…
Acabem la pujada al col de la Perché i baixem força ràpid fins a Formiguères. Bufa un vent
glaçat i la temperatura és molt baixa
.Aprofitem per tapar-nos .
La baixada fins a Axat és
espectacular, revolts i més revolts , en companyía d’un paisatge preciós i de
mil records que en vénen al cap d'altres vegades que vaig passar per aquí.
Ens cau la nit al damunt
i parem a sopar a Limoux en companyia dels germans Làzaro i d’en Josep Verdaguer,
que ja ens acompanyaran fins a Soual.
La visió nocturna de la
ciutat de Carcassonne amb les seves muralles il·luminades és màgica. Sembla una
postal de les d’abans, uns dels moments més bonics de tot el brevet.
Totes les nits tenen dues
coses en comú, dos paranys en els que és fàcil caure si ets principiant. Son el
fred i la foscor.
En ells va caure el
nostre company Chistian i els últims quilòmetres se li van fer molt , però que molts llargs.
Bé, finalment vam arribar
a Soual , i la rebuda va tenir la mateixa escalfor que la despedida de Calaf. Gràcies
per tot
El diumenge el vam
dedicar a veure els actes de celebració del desè aniversari, a passejar pel poble i a fer
ambient amb els companys.
Ja dins l’autocar de
tornada a casa , i mentre gaudia/patia la companyia del amic Eduard ( un crak),
em va venir al cap la lletra d’una canço molt vella d’en Pablo Milanés que
diu…”Yo pisaré las calles nuevamente…”.
Veritat que ho tornaren a
fer Ramón.
Santy Leon
Maig 2017
