El carter sempre truca dues vegades
Diumenge 22 de
Juliol
Tic,tac,tic,tac...ja
h'arribat l'hora. Semblava tan lluny però el temps passa molt de presa, massa
de presa, Sóc a Bormio a punt de començar l'Alpi 4000.Al meu costat un amic, un
desig i quatre-cents randonneurs més. A les seves cares es veuen reflectides
les mateixes pors, els mateixos nervis i la mateixa motivacio que reflecteix la
meva.El moment de la sortida és per a mi sempre un moment especial, cada brevet
és diferent i dins la diferència hem de
saber trobar la bellesa.
 |
| Bormio |
Els
primers cinquanta-set quilòmetres són un bon tastet del que és l'Alpi .Tres passos per damunt dels dos mil metres,el Foscagno (2289m), el passo della
Forcola (2315m) i el Bernina (2328m), on hi ha el primer control. Paisatges
increïbles, cims de color blanc, 2051 metres de desnivell i tot just
acaba de començar.
 |
| Passo Bernina |
Només
entrar a Suïssa travessem Sant Morit, el seu glamour i els seus cotxes de luxe
motiven a Jordi a dedicar-hi una bonica poesia.Que gran!!!
Després
del pas Maloja (1818m) una ràpida baixada ens porta fins a Chiavenno, segon
control. Continuem molts quilòmetres pel costat del llac Como, per una
carretera amb molt de trànsit, plena de túnels i forats, on gaudim en primera
persona del "fair-play" dels conductors italians. Arribem tocades les nou del
vespre a Laveno. Sopem i decidim
fer nit amb aquest control. Portem 253 quilòmetres i 4029 metres acumulats.
Dilluns 23 juliol
Pujem
encara de nit al primer ferry que travessa el llac Maggiore. Després de vint
minuts en vaixell començem a pedalar en direcció al següent control situat a
Biella. Arribem a mig matí,ens canviem de roba,ens dutxem i continuem camí. La
calor ja apreta de valent...
Un excés
de confiança ens porta un desagradable contratemps. Hem agafat el camí en sentit
contrari...si ho he dit bé, en sentit contrari. Quan ens adonem hem fet ja vuitanta-i-set quilòmetres.
Reaccionem de manera positiva, mantenim la calma i ens
disposem a solucionar el problema. Finalment arribem al control de Venaria Reale a les
dotze del vespre.Hem fet gairabé cent vint-i-set quilòmetres de més.Aixó ens
fara canviar totes les nostres previsions.
Hem
dormit el mínim per recuperar forçes .Ens espera un dia llarg i dur.
 |
| Moncenisio |
Mengem i
anem direcció l'Iseran, un port mític dels Alps. Els dotze últims
quilòmetres d'ascensió posen a prova les meves cames i el meu cos. Els seus
2770 metres d'altura són una poderosa raó perquè al coronar-lo m'envaeixi un gran anhel de llibertat.
Ens
vénen més de trenta quilòmetres de baixada fins a la població de Sainte Foy
Tarentaise, on començem l'última pujada del dia. Fins a le Rosiere (1835m)
,final aquest any d'una étapa del Tour, ens acompanya una lleugera i persistent
pluja . Deixem endarrera l'estació d'esquí i continuem pujant fins arribar al
Col de Petit San Bernardo (2191 m).
És
potser el moment de tot el brevet que gaudeixo més. El trànsit és inexistent, un
paisatge preciós m'envolta i la llum del capvespre es comença a dibuixar a
l'horitzó al mateix temps que dins meu es dibuixa un somriure al recordar a
tota la meva gent.
Després
del col tretze quilòmetres de baixada ens porten a La Thuile, sens dubte el millor control fins ara. Bon
tracte humà i un brou de luxe. Gràcies equip!!!
Arribem
a la ciutat d' Aosta, on dormirem, a les deu tocades després que pel camí una
forta tempesta ens vingués a donar la bona nit. Hem fet 256 quilòmetres amb 5543 metres de desnivell. Anem tous... i mullats.
Dimecres 25 juliol.
Ens
aixequem d'hora per variar, bé per ser més exactes molt d'hora. El proper
control és Biella a cent-deu quilòmetres.
Anem molt al límit de temps i festejem d'una manera descarada amb el fora de control.
Anem molt al límit de temps i festejem d'una manera descarada amb el fora de control.
Avui
volem dormir a Piadema, encara ens falten 238 quilòmetres , on la única
dificultat serà gestionar bé la calor i procurar que els mosquits no s'ens
mengin. Arribem després de 358 quilòmetres
i 4874 metres de desnivell al control. Mirant les nostres cares és
podria afirmar que estem cansats. Què opines Jordi?
Dijous 26 juliol
Arranquem a les cinc. Els primers vuitanta quilòmetres fins al control de Pieve di
Corano els fem força de pressa.Tenim vent d'esquena,la temperatura és agradable
i els mosquits encara dormen. Quan sortim de Pieve tots estan desperts...Anem
bussejant de font en font com en el joc de l'oca, intentant mitigar la calor i
tiban d'experiència per no quedar fossos.
Dinem al
control de Valeggio sul Mincio i continuem cap al llac di Garda. Simplement una
maravella...és impressionant.
Fa pudor a diners i a glamour. Després de passar
inacabables i perillosos túnels per fí veiem la cruïlla cap a Tremosine. La
carretera puja pel mig d'unes gorgues escandalosament boniques, és l'hora que
el sol busca consol amb la lluna, i
nosaltres som testimonis d'un espectacle inigualable.
Arribem
al control de Vesio que ja és nit
tancada ,avui dormirem aquí. Hem fet només 256 quilòmetres i 1873 metres de
desnivell, però és que tanta bellesa cal pair-la bé.
Divendres 27 juliol
Avui la
novetat es que encara ens llevem més d'hora...Son les tres del matí i tot i que
només estem a 633 metre d'altura fa força fresqueta. Tornem a baixar fins al
llac di Garda i remuntem el riu del mateix nom fins al llac Molveno per seguir
pujant fins a Andalo on coronem a 1040 metres. Una agradable baixada ens porta
al control de Spormaggiore. Hem fet vuitanta quilòmetres i ja portem dos-mil
cent metres de desnivell. El dia promet...
 |
| Castello Arco |
Un bon
plat de "pennes al pomodoro" i continuem. Anem cap al Passo Palade
(1518 metres). Tenim davant nostre gairabé quaranta quilòmetres de pujada sens
grans porcentatges, cert , però sense cap descans. A Merano arribem després
d'una llarga baixada i començem la pujada a Silandro ,penúltim control de
l'Alpi. Arribem a les vuit del vespre per una pista de terra i fa una estona
que està plovent.
 |
| Silandro |
H'arribat
el moment de la veritat,ens queda "només" pujar el deu Stelvio i
això habrà acabat. És la icona d'questa
Alpi, el rei d'aquestes muntanyes, el jutge que dona i treu, el seu poder pot
esser infinit. Només ha mogut un dit i he vist tot el brevet perillar...Amb una
violenta tempesta durant gairabé dos quilòmetres ens demostra la seva força i
posa a prova la nostra capacitat de patiment. Per sort acaba essent benèvol amb nosaltres i deixa que els darrers dotze quilòmetres només hàgim de
superar les seves rampes. La part final de la pujada la faig gairabé a quatre
grapes...el cansament , la nit i el fred quasi acabem amb mi.
Els
últims metres són ,sens dubte una barreja d'emocions i de sentiments. En venen
al cap moltes imatges i molts moments viscuts al llarg d'aquests anys de
brevets, però d'entre tots ells sobresurt el record a un company que està
lluitan amb fermesa i coratge contra la cara més fosca d'aquest meravellós
esport. Molta força Pere
 |
| STELVIO 00.30 Hores |
Per fi
després de més de 1600 quilòmetres entrem al últim control, a 2757 metres
d'altura, al cim del Stelvio. Ens
posen el darrer segell, som finishers, l'Alpi és ja història. El meu costat l'amic Jordi...hem compartit alegries, patiment,
cansament, plors, rialles, poesia i son , molta son en aquestes 137 hores que
hem trigat arribar fins aquí. Gràcies Jordi al teu costat tot és més fàcil.
Deixem
que és faci de dia per fer la baixada fins a Bormio. Serà l'última d'aquest
brevet ja amb el contador de temps a cero. Tot i el fred que fa ens la prenem
com un petit i merescut homenatge. Mentre vaig baixant no puc deixar de pensar
en una altra baixada, l'agost passat a França, amb un final bastant més cruel i
dolorós. Sort que el carter sempre truca dues vegades...
 |
| STELVIO .6.30 |
Santy Leon
Juliol 2018
