Amb B de bicicleta
Velòdrom d’Horta, són
les sis del matí. És la meva primera Brevet de 600 quilòmetres i sento inquietud,
tinc nervis, estic neguitós… Al meu costat hi tinc companys molt veterans, molt
colrats, amb molts quilòmetres a les cames i farçits de coneixements que segur
m’ajudaran molt. Estaré a l’alçada?
Ja és l’hora, un petó
de la meva dona i ens posem de camí. Fins a LLoret sembla un “déjà vu” de la
Brevet de Granollers de la setmana passada.
Després de LLoret ve
un tram que trobo especialment bonic, sempre bordejant la costa fins a Sant Feliu
gaudint d’uns paratges idíl·lics. Costa Brava en estat pur.
Gairebé sense
adonar-nos-en ja som a Torruella de Montgrí, gaudint de l’Empordà, que ens rep
amb la seva cara més amable. L’Empordà té una màgia que t’encisa i no et deixa
mai indiferent.
A Llançà recuperem
energies per afrontar el control més llarg de tota la ruta. Fins a Colliure ens
espera un tram molt trencacames on la recompensa ve donada per les constants
postals que ens deixa el camí. A l’arribar al poble on va morir Machado deixem
la costa per anar cap a la població de Amelie-les-Bains.
Per fi arribem a
Amelie, un bon sopar ens fa oblidar els moments difícils i recuperar forces per
tornar a creuar el Pirineu. Comencem a pujar Costoja amb els últims raigs de
sol, i quan coronem ja s’ha fet negra nit. La nit fa de nexe d’unió i el grup és
fa més nombrós per afrontar els quilòmetres que queden fins a Boadella.
A mesura que la nit
avança el cansament és més evident, “la dama” de la son ens visita, les
paraules desapareixen i donen pas a estrofes de cançons surrealistes. Són moments difícils per tots,
menys pel Francisco, que deu estar fet d’una altra pasta.
Arribem a Boadella
aproximadament a les 23,30h, mengem una mica i reprenem el camí direcció a
Navata, on ens quedem a dormir amb les nostres famílies. Són la una tocada de
la matinada, ja portem 400 quilòmetres i ara ve molt de gust descansar unes
hores.
Ens aixequem abans d’hora
perquè en Jordi, el nostre capità, té una peculiar manera de mesurar el temps.
Marxem a les sis del matí cap a Sant Esteve d’en Bas. Hem dormit poc, però hem
descansat molt bé i això en el decurs de les hores es farà molt evident.
Després d’esmorzar a
Sant Esteve comencem a pujar Condreu i iniciem la nostra particular competició
de disbarats, acudits i animalades. I així, entre rialles, arribem al sostre de
la ruta.
Rupit, Cantonigròs,
Roda de Ter… i ja som a la Plana de Vic. La baixada ha sigut gairebé tan
divertida com la pujada. Arribem a Folgueroles, i aquí ja és molt evident,
veient la cara dels companys que la decisió de parar a dormir ha sigut tot un
encert.
Un cop creuem la
Pullosa, venen bastants quilòmetres de terreny molt favorable fins arribar a
Calders. El Francisco es posa a tibar i aprofitem per anar molt de pressa.
Dinem a Calders, l’últim
control abans de Barcelona (que bé sona). Ja queda poc per arribar de nou a la
capital catalana. Coronem el coll de LLigabosses, i s’afegeix a la festa una
convidada molt especial: la pluja (és l’element que segons el Jordi dóna
prestigi a una Brevet). Plou a bots i barrals i quedem ben xops en pocs minuts.
La pluja ens acompanya fins passat Castellar del Vallès i mica en mica ens anem
fent amics.
A peu de Collserola,
no plou gens i gairebé ja estem eixuts. Pujant el Forat del Vent ens acabem d’eixugar!
Quan arribem a dalt, parem un segon per gaudir de les vistes espectaculars que
es mostren de Barcelona. No ens diem res, però en les mirades de tots hi ha
reflectit el mateix missatge: Ho hem aconseguit!! La volta al Velòdrom és la cirereta que
arrodoneix el pastís.
Mentre l’aigua de la
dutxa relaxa els meus adolorits músculs penso en quina és la raó que m’impulsa
a fer això, quin és el perquè… Hi dono moltes voltes i no sóc capaç de trobar
cap explicació coherent. Finalment, giro el cap, obro els ulls i la veig, la
tinc davant meu. Tot aquest temps m’ha acompanyat.
Brevet s’escriu amb B
de bicicleta i bicicleta s’escriu amb B de llibertat.
Un agraïment molt
especial pel Francisco i pel Jordi. Al Jaume dir-li que té tot el meu respecte
i la meva admiració. A tots els demés moltes gràcies per ser-hi.
Santy Leon, maig 2014
