dimarts, 4 de setembre de 2018

El carter sempre truca dues vegades






El carter sempre truca dues vegades

Diumenge 22 de Juliol

Tic,tac,tic,tac...ja h'arribat l'hora. Semblava tan lluny però el temps passa molt de presa, massa de presa, Sóc a Bormio a punt de començar l'Alpi 4000.Al meu costat un amic, un desig i quatre-cents randonneurs més. A les seves cares es veuen reflectides les mateixes pors, els mateixos nervis i la mateixa motivacio que reflecteix la meva.El moment de la sortida és per a mi sempre un moment especial, cada brevet és diferent i dins la diferència hem  de saber trobar la bellesa.

Bormio

Els primers cinquanta-set quilòmetres són un bon tastet del que és l'Alpi .Tres passos per damunt dels dos mil metres,el Foscagno (2289m), el passo della Forcola (2315m) i el Bernina (2328m), on hi ha el primer control. Paisatges increïbles, cims de color blanc, 2051 metres de desnivell  i tot just acaba de començar.


Passo Bernina

Només entrar a Suïssa travessem Sant Morit, el seu glamour i els seus cotxes de luxe motiven a Jordi a dedicar-hi una bonica poesia.Que gran!!!


Després del pas Maloja (1818m) una ràpida baixada ens porta fins a Chiavenno, segon control. Continuem molts quilòmetres pel costat del llac Como, per una carretera amb molt de trànsit, plena de túnels i forats, on gaudim en primera persona del "fair-play" dels conductors italians. Arribem tocades les nou del vespre a Laveno. Sopem i decidim fer nit amb aquest control. Portem 253 quilòmetres i 4029 metres acumulats.

Dilluns 23 juliol


Pujem encara de nit al primer ferry que travessa el llac Maggiore. Després de vint minuts en vaixell començem a pedalar en direcció al següent control situat a Biella. Arribem a mig matí,ens canviem de roba,ens dutxem i continuem camí. La calor ja apreta de valent...

Un excés de confiança ens porta un desagradable contratemps. Hem agafat el camí en sentit contrari...si ho he dit bé, en sentit contrari. Quan ens adonem hem fet ja vuitanta-i-set quilòmetres. Reaccionem de manera positiva, mantenim la calma i ens disposem a solucionar el problema. Finalment arribem al control de Venaria Reale a les dotze del vespre.Hem fet gairabé cent vint-i-set quilòmetres de més.Aixó ens fara canviar totes les nostres previsions.

Dimarts 24 juliol

Hem dormit el mínim per recuperar forçes .Ens espera un dia llarg i dur.

Moncenisio
A Susa comença l'ascensió al Moncenisio. Un port dur i llarg que pujem per Novalesa amb rampes de fins al 18%.Coronem a 2081 metres i baixem a Lens -le Bourg, on hi ha el control.Hem arribat dins de temps pels pèls. Primer macht-ball salvat


Mengem i anem direcció l'Iseran, un port mític dels Alps. Els dotze últims quilòmetres d'ascensió posen a prova les meves cames i el meu cos. Els seus 2770 metres d'altura són una poderosa raó perquè al coronar-lo m'envaeixi un gran anhel de llibertat.


Ens vénen més de trenta quilòmetres de baixada fins a la població de Sainte Foy Tarentaise, on començem l'última pujada del dia. Fins a le Rosiere (1835m) ,final aquest any d'una étapa del Tour, ens acompanya una lleugera i persistent pluja . Deixem endarrera l'estació d'esquí i continuem pujant fins arribar al Col de Petit San Bernardo (2191 m).

És potser el moment de tot el brevet que gaudeixo més. El trànsit és inexistent, un paisatge preciós m'envolta i la llum del capvespre es comença a dibuixar a l'horitzó al mateix temps que dins meu es dibuixa un somriure al recordar a tota la meva gent.
















Després del col tretze quilòmetres de baixada ens porten a La Thuile, sens dubte el millor control fins ara. Bon tracte humà i un brou de luxe. Gràcies equip!!!

Arribem a la ciutat d' Aosta, on dormirem, a les deu tocades després que pel camí una forta tempesta ens vingués a donar la bona nit. Hem fet 256 quilòmetres amb 5543 metres de desnivell. Anem tous... i mullats.


Dimecres 25 juliol.

Ens aixequem d'hora per variar, bé per ser més exactes molt d'hora. El proper control és Biella a cent-deu quilòmetres. 
Anem molt al límit de temps i festejem d'una manera descarada amb el fora de control.

Avui volem dormir a Piadema, encara ens falten 238 quilòmetres , on la única dificultat serà gestionar bé la calor i procurar que els mosquits no s'ens mengin. Arribem després de 358 quilòmetres  i 4874 metres de desnivell al control. Mirant les nostres cares és podria afirmar que estem cansats. Què opines Jordi?



Dijous 26 juliol


Arranquem a les cinc. Els primers vuitanta quilòmetres fins al control de Pieve di Corano els fem força de pressa.Tenim vent d'esquena,la temperatura és agradable i els mosquits encara dormen. Quan sortim de Pieve tots estan desperts...Anem bussejant de font en font com en el joc de l'oca, intentant mitigar la calor i tiban d'experiència per no quedar fossos.

Dinem al control de Valeggio sul Mincio i continuem cap al llac di Garda. Simplement una maravella...és impressionant.
Fa pudor a diners i a glamour. Després de passar inacabables i perillosos túnels per fí veiem la cruïlla cap a Tremosine. La carretera puja pel mig d'unes gorgues escandalosament boniques, és l'hora que el sol busca consol amb la lluna, i  nosaltres som testimonis d'un espectacle inigualable.


Arribem al control de Vesio  que ja és nit tancada ,avui dormirem aquí. Hem fet només 256 quilòmetres i 1873 metres de desnivell, però és que tanta bellesa cal pair-la bé.



Divendres 27 juliol 

Avui la novetat es que encara ens llevem més d'hora...Son les tres del matí i tot i que només estem a 633 metre d'altura fa força fresqueta. Tornem a baixar fins al llac di Garda i remuntem el riu del mateix nom fins al llac Molveno per seguir pujant fins a Andalo on coronem a 1040 metres. Una agradable baixada ens porta al control de Spormaggiore. Hem fet vuitanta quilòmetres i ja portem dos-mil cent metres de desnivell. El dia promet...


Castello Arco


Un bon plat de "pennes al pomodoro" i continuem. Anem cap al Passo Palade (1518 metres). Tenim davant nostre gairabé quaranta quilòmetres de pujada sens grans porcentatges, cert , però sense cap descans. A Merano arribem després d'una llarga baixada i començem la pujada a Silandro ,penúltim control de l'Alpi. Arribem a les vuit del vespre per una pista de terra i fa una estona que està plovent.

Silandro

H'arribat el moment de la veritat,ens queda "només" pujar el deu Stelvio i això  habrà acabat. És la icona d'questa Alpi, el rei d'aquestes muntanyes, el jutge que dona i treu, el seu poder pot esser infinit. Només ha mogut un dit i he vist tot el brevet perillar...Amb una violenta tempesta durant gairabé dos quilòmetres ens demostra la seva força i posa a prova la nostra capacitat de patiment. Per sort acaba essent benèvol amb nosaltres i  deixa que els darrers dotze quilòmetres només hàgim de superar les seves rampes. La part final de la pujada la faig gairabé a quatre grapes...el cansament , la nit i el fred quasi acabem amb mi.
















Els últims metres són ,sens dubte una barreja d'emocions i de sentiments. En venen al cap moltes imatges i molts moments viscuts al llarg d'aquests anys de brevets, però d'entre tots ells sobresurt el record a un company que està lluitan amb fermesa i coratge contra la cara més fosca d'aquest meravellós esport. Molta força Pere


STELVIO 00.30 Hores
Per fi després de més de 1600 quilòmetres entrem al últim control, a 2757 metres d'altura, al cim del Stelvio. Ens posen el darrer segell, som finishers, l'Alpi és ja història. El meu costat l'amic Jordi...hem compartit alegries, patiment, cansament, plors, rialles, poesia i son , molta son en aquestes 137 hores que hem trigat arribar fins aquí. Gràcies Jordi al teu costat tot és més fàcil.




Deixem que és faci de dia per fer la baixada fins a Bormio. Serà l'última d'aquest brevet ja amb el contador de temps a cero. Tot i el fred que fa ens la prenem com un petit i merescut homenatge. Mentre vaig baixant no puc deixar de pensar en una altra baixada, l'agost passat a França, amb un final bastant més cruel i dolorós. Sort que el carter sempre truca dues vegades...

STELVIO .6.30 

      





 Santy Leon 

 Juliol 2018