dimarts, 8 d’agost de 2017

Samia







 Samia

Confeso que la primera que vaig pronunciar el nom de Kingersheim vaig tenir por.Em remonto a mitjan de decembre quan un WhatsApp de l’amic Jordi Sunyer em parlava de la Trirhèna 1000, un brevet de mil quilòmetres per França, Suïssa i Alemània amb un desnivell de 17000 metres.


100 segons és el que vaig trigar a decidir-me. Ok Jordi vull ser a Kingersheim , al teu costat el dia dos d’agost a la sortida de la segona edició de la Trirhèna 1000. Els primers 100 metres ja estaban fets, ara només em  quedava treballar per arribar-hi en les millors condicions físiques i mentals.

A les vuit del matí del dia dos,trenta quatre valents /inconscients  i un àngel vam prendre la sortida. Per endavant teniem mil quilòmetres molt, però que molt durs.





Tot el recorregut  va ser  d’una bellesa insultant. Prats sense fi, boscos on es feia de nit, abets i pins que tocaven el núvols i un reguitzell de pobles i poblets de postal, tot això assaonat amb la sort de tenir un cel blau i un sol radiant.


Van esser innumerables els colls que vam arribar a pujar, la majoria amb rampes que superavem el dos digits amb molta facilitats ,sobretot a Suïssa i Alemània. A França els percentatges no eran tan pronunciats , però  eran més llargs…








Chasseral
Vull destacar entre tots tres d’ells. El primer es Chasseral 1606 m, a Suïssa ,la major altura de tot el recorregut. El segon dins d’Alemània, Schauinsland 1284 m, el més dur, amb quatre quilòmetres inicials on la pendent oscil·la entre el 10% i el 14% de mitjana, i per ultim el més mediàtic el Ballon d’Alsace, 1165 m ja dins de França. Ésta considerat com la primera ascenció oficial del Tour l’11 de juliol de 1905.


  Per la seva bellesa, mereix destacar la regió de l’Alsacia francesa, on els poblets semblem forjats per les mans d’un artesà, especialment Barr…una meravella.








Hi van haver dos fets que penso que són remarcables dins de la quantitat d’anècdotes que varem poder viure. Un d’ells va ser l’abandó d’en Jordi gairabé al quilòmetre cinc-cents. Un fet que tot i que sabíem que ens podia passar a qualsevol dels dos ,  va ser molt dolorós. Em va demostrar ser  molt honrat prenent aquesta decisió. Gràcies Jordi.







L’altre va passar al quilòmetre 950 després de coronar el Ballon d’Alsace. Anava molt just , però encara dins de  temps i baixant en vaig quedar sense batería al Garmin i al mòbil  feia ja estona que no en tenia. El resultat d’aquesta equació va ser que em vaig passar una cruïlla i quan m’en vaig donar compte ja no hi era a temps de fer-hi res. Estava molt lluny de Kingersheim i no arribava  dins de control fes el que fes. La homologació  del Brevet per part  l’Audax se m’acabava d’esfumar d’entre els dits Ja no calia córrer, per ser considerat Finisher em sobrava temps.







Vaig treballar molt el físic, molt l’aspecte mental i no vaig saber donar-li la importància que es merexien a petits detalls ,que han resultat ser determinants. He de millorar molt en aquest aspecte per a properes vegades.








Avui, després d’un parell de dies, vist amb més perspectiva i menys cansament estic molt content del resultat final de la prova i això em dona força per continuar lluitant i treballant  perseguint  nous reptes, una mica seguint l’exemple de Samia, la nena somalí protagonista de “Correr sense por”  que  va morí ofegada al Mediterrani quan perseguía el seu somni …ser lliure.

...Viu,Samia, viu com si tot fos un miracle. 





Santy Leon
Agost 2017