diumenge, 30 d’agost de 2015


Tretze Roses vermelles

Quan fa ja uns anys , en una revista vaig llegir un article on es parlava d’una prova ciclista que consistia en anar de París a Brest i tornar en bicicleta en un temps màxim de noranta hores vaig pensar que per fer això feia falta estar molt sonat, i que jo no seria capaç de fer-ho mai.

Avui setze d’agost al costat de sis mil cinc cents sonats més, sóc al velòdrom de Saint Quentin disposat a començar la meva primera participació a una PBP. Lluny queda el meu primer brevet ,va esser a Tàrrega  i aviat vaig veure que l’ambient que s’hi respirava en aquest mòn m’enganxaria ,com així ha succeït.


Ha estat una experiència increïble , durant tot el recorregut nomès he fet que trobar pobles sencers volcats amb la prova ,gent disposada a ajudar-te ,donan-te en tot moment el seu alè i aninam-te amb el seus aplaudiments i crits d’ànim .No importava l’hora , sempre hi havia algú.  Se senten orgullosos d’aquesta prova i la vetllen i cuidan d’una forma extraordinaria .No puc nomès que sentir enveja sana per aquesta manera d’entendre i defensar el que ells consideren seu. 




Es plena d’anècdotes i moments  per recordar, moments que han quedat gravats dins meu i que sempre m’acompanyaran .El moment de la sortida és espectacular ,em va posar la pell de gallina veure a centenars i centenars de persones mostrant-me la seva admiració i donant-me el seu suport i el seu carinyo.
Un altre moment màgic és l’arribada a Brest . La panoràmica que hi ha de la ciutat des del pont i el simbolisme d’esser just a la meitat del camí composen una postal que es mereix ser comtemplada amb calma i saborejada amb deteniment.

 I clar, com no podía ser d’un altra manera l’arribada és el moment àlgid de la prova . Aquí se’m barregen molts sentiments ,alegria, eufòria, melancolia, tristor ,agraïment, por…Durant un segon em passen pel davant meu moltes imatges, molts records. Penso en tots els sacrificis, en tots els quilòmetres , en totes les hores robades a la família i al coixí, en totes les nits que he passat pedalant, i en …


Tots els meus pensament s’esvaeixen al travessar l’arc que dona per acabada la meva primera participació a la París-Brest-París. Em trobo més feliç que cansat ,és un moment dolç, molt dolç , per disfrutar-lo i compartir-lo amb tu. No han sigut les meves cames les que m’han portat fins aquí, ha sigut la teva paciencia…Moltes gràcies per a tot Resu



He recorregut més de mil dos-cents quilòmetres en bici des que vaig sortir d’aquí mateix ara fa setanta set hores, tretze menys de les que necessitava, tretze, com els brevets d’aquest any, tretze com els tristes tràngols del Albert, tretze com les tretze roses, tretze roses vermelles que vam esser assesinades per voler ser lliures. 




 Per ellles, a la seva memòria, al seu esforç, a la seva valentia, al seu patiment…ha valgut la pena fer això. Aquest és l’esperit que m’ha motivat i m’ha acompanyat tots aquests dies.A elles , per elles…




Santy Leon
Agost 2015