dimecres, 1 de juliol de 2015

Les Bicicletes són per l'estiu


Les bicicletes són per l’estiu


Manresa sempre serà  Manresa!.  Aquest any que l’amic Pere monta un brevet de sis-cents força assequible coincideix amb una de les onades de calor més fortes dels últims anys que el fa exageradament dur.      
           
Marxem de Manresa a les sis del matí direcció Calaf. Fins a Sanaüja ens acompanyen en Pere i en Ignasi de la Bonavista, que són qui tiben del grup. Al arribar a la cruïlla d’entrada al poble ells giren cua, i la resta continuem cap a Monzón, on tenim previst dinar. La temperatura comença a pujar força i la sensació de calor és cada cop més accentuada.
Quan sortim de dinar el termòmetre passa dels 40 graus i el calor és asfixiant. El paisatge séc i àrid d’aquestes terres encara exagera més la sensació de calor. A les fonts hi raja te calent i l’aigua s’evapora de dins dels bidons. Els seixanta quilòmetres fins a  Huesca s’ens fan molt llargs i molt feixucs.

Monzón
Només arribar ens adonem que el neumàtic de davant d’en Francesc es comença a esfilegassar i l’hem de canviar urgentment. Tret del Decathlon no hi ha res més obert, i com no podia esser d’un altra manera, el tenim a vuit quilòmetres just en direcció contraria a la que anem. Mentre solucionem el problema algú proposa fer la resta del brevet donant voltes per dins el Centre Comercial on la temperatura és exce·lent. Llàstima que el responsable de seguretat no hi está d’acord… 

Huesca

Bé, hem perdut un temps preciós, però hem recuperat una mica l’alè. Ja ho tenim tot a punt per anar cap a Erla on tenin el següent control. Abans d’arribar-hi en Jaume i després en Francesc, per dues vegades, punxen i ens hem d’aturar a arreglar les punxades. Finalment després d’un bon tram d’asfalt “trencat” arriben a Erla pasades les nou del vespre. Mentre sopem saludem a tots els mosquits del poble i col·laborem a pagar les obres de reforma de la piscina amb el preu exagerat que ens cobrem pel sopar.


Erla
Ja només queden seixanta quilòmetres fins a Grañen on pararem a dormir. Arribem amb una temperatura molt elevada i tot i ser gairabé les dues de la matinada encara cap de nosaltres s’ha posat el maneguets.

Marxem a les sis del matí i tots ens alegrem molt, després de veure la cuina,  de no haver sopat ahir aquí. Probablement degut al impacte visual , només sortir del poble cometem un error de principiant i fem nou quilòmetres de més per arribar a Sariñena. Després d’esmorzar a Sariñena reprenem el camí que ens portarà a Fraga. Abans d’arribar-hi torna a punxar en Francesc, i començem a pensar en una mala astrugància. A tot això el temòmetre es comença a disparar i quan arribem a la Granja d’Escarp la temperatura i el calor ja són insuportables.


Fins a Manresa ens queda travessar les comarques del Segrià, el Pla d’Urgell, l’Urgell, la meva estimada Segarrra i l’Anòia, on les previsions de calor són les més elevades de tot Catalunya. S’ens pot fer molt llarg…
Bé, finalment després de més de trenta-set hores arribem al local de la penya, situat al bell mig del barri de la Font dels Capellans, que avui fins i tot el trobo maco.


Amb aquest brevet he pogut comprobar que la suma de bicicleta i de calor extrema et porta sempre a la “Piscina”.


Santy Leon –Juny 2015