Les bicicletes són per l’estiu
Manresa sempre serà Manresa!. Aquest any que l’amic Pere monta un brevet de
sis-cents força assequible coincideix amb una de les onades de calor més fortes
dels últims anys que el fa exageradament dur.
Marxem de Manresa a les sis
del matí direcció Calaf. Fins a Sanaüja ens acompanyen en Pere i en Ignasi de
la Bonavista, que són qui tiben del grup. Al arribar a la cruïlla d’entrada al
poble ells giren cua, i la resta continuem cap a Monzón, on tenim previst
dinar. La temperatura comença a pujar força i la sensació de calor és cada cop
més accentuada.
Quan sortim de dinar el
termòmetre passa dels 40 graus i el calor és asfixiant. El paisatge séc i àrid
d’aquestes terres encara exagera més la sensació de calor. A les fonts hi raja
te calent i l’aigua s’evapora de dins dels bidons. Els seixanta quilòmetres
fins a Huesca s’ens fan molt llargs i
molt feixucs.
Monzón |
Només arribar ens adonem
que el neumàtic de davant d’en Francesc es comença a esfilegassar i l’hem de
canviar urgentment. Tret del Decathlon no hi ha res més obert, i com no podia esser
d’un altra manera, el tenim a vuit quilòmetres just en direcció contraria a la
que anem. Mentre solucionem el problema algú proposa fer la resta del brevet
donant voltes per dins el Centre Comercial on la temperatura és exce·lent.
Llàstima que el responsable de seguretat no hi está d’acord…
Huesca |
Bé, hem perdut un temps
preciós, però hem recuperat una mica l’alè. Ja ho tenim tot a punt per anar cap
a Erla on tenin el següent control. Abans d’arribar-hi en Jaume i després en
Francesc, per dues vegades, punxen i ens hem d’aturar a arreglar les punxades.
Finalment després d’un bon tram d’asfalt “trencat” arriben a Erla pasades les
nou del vespre. Mentre sopem saludem a tots els mosquits del poble i
col·laborem a pagar les obres de reforma de la piscina amb el preu exagerat que
ens cobrem pel sopar.
Erla |
Ja només queden seixanta
quilòmetres fins a Grañen on pararem a dormir. Arribem amb una temperatura molt
elevada i tot i ser gairabé les dues de la matinada encara cap de nosaltres s’ha
posat el maneguets.
Marxem a les sis del matí i
tots ens alegrem molt, després de veure la cuina, de no haver sopat ahir aquí. Probablement degut
al impacte visual , només sortir del poble cometem un error de principiant i
fem nou quilòmetres de més per arribar a Sariñena. Després d’esmorzar a
Sariñena reprenem el camí que ens portarà a Fraga. Abans d’arribar-hi torna a
punxar en Francesc, i començem a pensar en una mala astrugància. A tot això el
temòmetre es comença a disparar i quan arribem a la Granja d’Escarp la temperatura
i el calor ja són insuportables.
Fins a Manresa ens queda
travessar les comarques del Segrià, el Pla d’Urgell, l’Urgell, la meva estimada
Segarrra i l’Anòia, on les previsions de calor són les més elevades de tot
Catalunya. S’ens pot fer molt llarg…
Bé, finalment després de
més de trenta-set hores arribem al local de la penya, situat al bell mig del
barri de la Font dels Capellans, que avui fins i tot el trobo maco.
Amb aquest brevet he pogut
comprobar que la suma de bicicleta i de calor extrema et porta sempre a la “Piscina”.
Santy Leon –Juny 2015