diumenge, 24 de maig de 2015

El bon vi…millor amb companyia



El bon vi…millor amb companyia




Aquest any és  any de París–Brest , i això es deixa intuir setmana darrera setmana a les brevets classificatòries. Es respira a cada prova  la proximitat de la cita d’aquest estiu , a l’horitzó de cadascun de nosaltres es discerneix clarament quin és el nostre objectiu i tots ens anem preparant tan física com mentalment per assolir la nostra fita , que no és altre qué acabar la prova de Paris.

Dissabte en el brevet de quatre-cents quilòmetres del Pla vaig poder comprobar en primera persona com gairabé és més important ser fort de cap que tenir una excel·lent forma física. Només començar, dins de Valls, vaig haver d’aturar-me uns minuts per uns problemas a la meva bicicleta. Un temps preciòs que va fer que quedés despenjat del grup.

Aviat vaig veure que seria del tot imposible recuperar el contacte amb ells fins l’hora de dinar , això en el millor dels supòsits. Em quedavem per endavant un munt de quilòmetres fins a Horta de Sant Joan i el perfil altimétric no convidava precisament al optimisme.

El meu primer pensament va esser deixar-ho córrer, girar cua fins al Pla i tornar a casa, que desprès de la setmana que he dut de feina  era la decisió més sensata. Però a les hores em van passar pel cap tots els sacrificis que han hagut de fer a casa perquè jo aquest matí pogues estar a la sortida  del Pla i i vaig veure molt clar que es mereixien que acabés aquest brevet i els hi dediqués.
El dia començava a clarejar i em deixava veure un paisatge preciós mentre pujava les dures rampes que hi han per arribar a Farena. Aviat em va obsequiar amb una magnífica postal del pantà de Siurana amb el poble del mateix nom al damunt ,i de fons la imponent serra del Monsant.





Vaig travessar el Priorat acompanyat dels records i les vivençes viscudes aquest estiu passat, i no vaig poder evitar que la meva cara esbotzes un sonriure. A Vinebre em  vaig parar a recuperar forçes per encarar la dura pujada a la Fatarella. El dia era espectacular, la calor asfixiant i les rampes tenen cognoms amb dos digits. Supero l’emboscada de Batea i Bot, i arribo  finalment a Horta de Sant Joan amb una temperatura altíssima i una calor abrassadora. A Horta em trobo amb el grup, están entaulats , a mig dinar i decideixo continuar camí, i incorporar-me a ells una mica més endavant. Després de tantes pujades, la baixada fins a Tortosa em sembla mannà caigut del cel.



Dino a Roquetes i a Mas Barberans torno a contactar amb el grup. M’afeixeixo a ells per continuar el que queda de Brevet. Falten cent vuitanta quilòmetres en que l’única dificultat estreba només  amb la distancia que falta per acabar-lo.
Finalment a les tres de la matinada arriben tots plegats fins al Pla. Ha sigut un brevet com tots el que organitza l’amic Jordi molt bonic. Paisatges bucòlics, carreteres molt tranquil·les i un puntet de duresa que els fan encara més atractius.



Per a mi  aquest brevet m’ha servit per posar a prova la meva capacitat de patiment individual i mesurar la meva força mental. De les dificultats i dels mals moments hem de saber  extreure-hi sempre el cantó positiu. Avui puc dir que sóc mentalment  una mica més fort que ahir, però que el bon vi el prefereixo prendre ben acompanyat.
Un petó molt fort a les dones de casa…






Santy Leon –Maig 2015